dijous, 28 d’agost del 2008

una pregunta i una proposta:
¿per què no ens trobem per casualitat?

La Natura és sàvia, s'àvia!!!!!

Com s'ho fa la "mare Natura" per què el Pare no surti corrent en adonar-se del futur que li depara amb la criatura, la mare i tota la pesca???
Fàcil, bàsicament existeixen dues tàctiques creades per atrapar-nos en la condició humana:
1. Les noies tendim a somriure a un bebé quan passa.
2. Els homes necessiten saber que son desitjats.

Resultat: els homes es pensen que són molt desitjats quan passejen el seu bebé.

Natura, Reina del MÀRQUETING!

dilluns, 25 d’agost del 2008

comunicació epistolar elèctrica, vol.1

Estimat i amat amic J.A.M.F,
(recullo del la premsa rosa aquesta decrèpita tradició d'usar les Inicials d'un nom propi per protegir l'anonimat i alhora fer entrar a l'espectador en un inútil joc mental de combinacions de noms)

En la teva missiva telefònica fas referència a l'amistat. La teva, la meva, la nostra, extensible al general. Referent a aquest tema confirmo i reafirmo que som amics, amics íntims diria jo, per la història que ens uneix, no?
però feta la reflexió, feta la trampa i me n'adono que tot i lo assumida que està aquesta fe, potser semblem d'aquells parroquians creients però no practicants.
En aquest punt de la reflexió m'ha entrat una brisa de tristor i he arribat a aquesta conclusió:

Hauríem de fer trobades peròdiques, no esporàdiques, que es fan espasmòdiques...
la peridiocitat donará un toc de rutina i ja se sap que la cotidianeitat fa propícia la complicitat.
Crec que tals trobades podrien ser un homenatge a les mítiques tertúlies de cafè,
així bàsicament aniriem en dues direccions, aparentment contradictòries, complementàries i simètriques:
1. Parlar Profundament de temes Superficials
2. Parlar Superficialment de temes Profunds

l'escenari, lloc, atrezzo, càtering i actors de repartiment els podem anar triant segons
la temporada i que això mateix sigui el catalitzador del guió!

espero que la meva reflexió t'inspiri i que busquem data per la propera trobada, jo proposo que sigui un Yzaguirre al Papitu un diumenge asolellat o alguna cosa més agosarada com ara Can Fonoll que és un restaurant molt de pagès que està aprop de Caldes de Montbui i és molt bo!!

pe(.)tonets