My life has been the poem I would have writ,
But I could not both live and utter it.
Henry David Thoreau
[Estudis Nous]
** ø å∫∂πƒ≤Ω∑ßµ~ ¶§¬∞≠}{~§¶ƒ∂∫冥÷∞¢#@| **
#include
main ()
{
printf ("Hola!!!");
}
[Casa Nova]Poc a Poc...
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Too Much...
dijous, 28 d’agost del 2008
La Natura és sàvia, s'àvia!!!!!
Com s'ho fa la "mare Natura" per què el Pare no surti corrent en adonar-se del futur que li depara amb la criatura, la mare i tota la pesca???
Fàcil, bàsicament existeixen dues tàctiques creades per atrapar-nos en la condició humana:
1. Les noies tendim a somriure a un bebé quan passa.
2. Els homes necessiten saber que son desitjats.
Resultat: els homes es pensen que són molt desitjats quan passejen el seu bebé.
Natura, Reina del MÀRQUETING!
Fàcil, bàsicament existeixen dues tàctiques creades per atrapar-nos en la condició humana:
1. Les noies tendim a somriure a un bebé quan passa.
2. Els homes necessiten saber que son desitjats.
Resultat: els homes es pensen que són molt desitjats quan passejen el seu bebé.
Natura, Reina del MÀRQUETING!
dilluns, 25 d’agost del 2008
comunicació epistolar elèctrica, vol.1
Estimat i amat amic J.A.M.F,
(recullo del la premsa rosa aquesta decrèpita tradició d'usar les Inicials d'un nom propi per protegir l'anonimat i alhora fer entrar a l'espectador en un inútil joc mental de combinacions de noms)
En la teva missiva telefònica fas referència a l'amistat. La teva, la meva, la nostra, extensible al general. Referent a aquest tema confirmo i reafirmo que som amics, amics íntims diria jo, per la història que ens uneix, no?
però feta la reflexió, feta la trampa i me n'adono que tot i lo assumida que està aquesta fe, potser semblem d'aquells parroquians creients però no practicants.
En aquest punt de la reflexió m'ha entrat una brisa de tristor i he arribat a aquesta conclusió:
Hauríem de fer trobades peròdiques, no esporàdiques, que es fan espasmòdiques...
la peridiocitat donará un toc de rutina i ja se sap que la cotidianeitat fa propícia la complicitat.
Crec que tals trobades podrien ser un homenatge a les mítiques tertúlies de cafè,
així bàsicament aniriem en dues direccions, aparentment contradictòries, complementàries i simètriques:
1. Parlar Profundament de temes Superficials
2. Parlar Superficialment de temes Profunds
l'escenari, lloc, atrezzo, càtering i actors de repartiment els podem anar triant segons
la temporada i que això mateix sigui el catalitzador del guió!
espero que la meva reflexió t'inspiri i que busquem data per la propera trobada, jo proposo que sigui un Yzaguirre al Papitu un diumenge asolellat o alguna cosa més agosarada com ara Can Fonoll que és un restaurant molt de pagès que està aprop de Caldes de Montbui i és molt bo!!
pe(.)tonets
(recullo del la premsa rosa aquesta decrèpita tradició d'usar les Inicials d'un nom propi per protegir l'anonimat i alhora fer entrar a l'espectador en un inútil joc mental de combinacions de noms)
En la teva missiva telefònica fas referència a l'amistat. La teva, la meva, la nostra, extensible al general. Referent a aquest tema confirmo i reafirmo que som amics, amics íntims diria jo, per la història que ens uneix, no?
però feta la reflexió, feta la trampa i me n'adono que tot i lo assumida que està aquesta fe, potser semblem d'aquells parroquians creients però no practicants.
En aquest punt de la reflexió m'ha entrat una brisa de tristor i he arribat a aquesta conclusió:
Hauríem de fer trobades peròdiques, no esporàdiques, que es fan espasmòdiques...
la peridiocitat donará un toc de rutina i ja se sap que la cotidianeitat fa propícia la complicitat.
Crec que tals trobades podrien ser un homenatge a les mítiques tertúlies de cafè,
així bàsicament aniriem en dues direccions, aparentment contradictòries, complementàries i simètriques:
1. Parlar Profundament de temes Superficials
2. Parlar Superficialment de temes Profunds
l'escenari, lloc, atrezzo, càtering i actors de repartiment els podem anar triant segons
la temporada i que això mateix sigui el catalitzador del guió!
espero que la meva reflexió t'inspiri i que busquem data per la propera trobada, jo proposo que sigui un Yzaguirre al Papitu un diumenge asolellat o alguna cosa més agosarada com ara Can Fonoll que és un restaurant molt de pagès que està aprop de Caldes de Montbui i és molt bo!!
pe(.)tonets
dimecres, 30 de juliol del 2008
dilluns, 16 de juny del 2008
Autoretrats
Vet aquí una persona que dibuixava el seu autoretrat.
Primer va definir molt bé el seu contorn,
una imatge ajustada a la seva primera impressió d'ella mateixa.
Després pensà que no només era d'una sola manera,
sino que es reconeixia de maneres molt diverses,
així que el dibuix va canviar, aparegueren perímetres incerts,
linees que dibuixaven diferents perfils,
que resultaven una massa indesxifrable i amorfa.
Finalment, pensà que el contorn limitava
que no volia ser ni de una ni de vàries maneres,
no volia prejudicis autoimposats ni maneres finites de ser.
El dibuix va desaparèixer.
Per reconèixer algú o alguna cosa,
cal un contron definit.
Però crec que algú diu que som nosaltres mateixos els que ens definim,
voldrà dir això que podem ser el que volguem?
Primer va definir molt bé el seu contorn,
una imatge ajustada a la seva primera impressió d'ella mateixa.
Després pensà que no només era d'una sola manera,
sino que es reconeixia de maneres molt diverses,
així que el dibuix va canviar, aparegueren perímetres incerts,
linees que dibuixaven diferents perfils,
que resultaven una massa indesxifrable i amorfa.
Finalment, pensà que el contorn limitava
que no volia ser ni de una ni de vàries maneres,
no volia prejudicis autoimposats ni maneres finites de ser.
El dibuix va desaparèixer.
Per reconèixer algú o alguna cosa,
cal un contron definit.
Però crec que algú diu que som nosaltres mateixos els que ens definim,
voldrà dir això que podem ser el que volguem?
diumenge, 1 de juny del 2008
... Condemnat ...
noi 1: d'on vens?
noi 2: vinc d'un judici....
noi 1: a si?
noi 2: si... vaig robar el cor a una noia!
noi 1: i què t'han dit?
noi 2: m'han condemnat a sentir-me culpable!
Nunca es tarde si la DICHA es buena... (1)
Teoria de los vasos comunicantes:
Nos Comunicamos
Nos Besamos
yo me ahogo en un vaso de agua,
es la gota que colma el vaso,
Te vas, oh!
Nos Besamos
yo me ahogo en un vaso de agua,
es la gota que colma el vaso,
Te vas, oh!
dimecres, 14 de maig del 2008
Gal i Cia.
Estic intrigada,
crec que una escola de primària,
amb un afany memotècnic, va posar nom a certes autonomies, ciutats o pobles...
Allà on hi ha via la Lucia: Anda, Lucia
On hi ha la companyia del Valentí: Valen Cia.
en la classe d'anglès, els que s'han tret de bogeria: Mad Rid
l'ungla del Ca: Ca Tal Unya
i allà on hi ha la Gal i els coleguis: Gal i CIA
Parlant de Gal i Cia, he anat a Galícia,
he vist pedres que calmen, gent bonica, llocs amb màgia,
deixeu-me fer rima,
Galícia, ha estat una delícia!
així que desde aquí petons al Ton per convidar-m'hi, Fatima "arte pa ti prima", Cornelius i tota la resta de pesca....
Ton i Fátima:
crec que una escola de primària,
amb un afany memotècnic, va posar nom a certes autonomies, ciutats o pobles...
Allà on hi ha via la Lucia: Anda, Lucia
On hi ha la companyia del Valentí: Valen Cia.
en la classe d'anglès, els que s'han tret de bogeria: Mad Rid
l'ungla del Ca: Ca Tal Unya
i allà on hi ha la Gal i els coleguis: Gal i CIA
Parlant de Gal i Cia, he anat a Galícia,
he vist pedres que calmen, gent bonica, llocs amb màgia,
deixeu-me fer rima,
Galícia, ha estat una delícia!
així que desde aquí petons al Ton per convidar-m'hi, Fatima "arte pa ti prima", Cornelius i tota la resta de pesca....
Ton i Fátima:
David de Cornelius
dimecres, 7 de maig del 2008
observacions de metro...
... la gent al metro:
1. la gent pensa:
obre més els ulls,
parpadeja menys,
i el pes de les ninetes se'n va més enrere.
2. una noia negra es menja una xocolatina del seu mateix color,
exactament,
preciós,
deliciós, hauria de dir.
3. ningú s'asseu al costat del vagabund,
el vagabund no ha estat vagabund tota la vida,
era un nen.
4. Tot el metro eren nens i nens
d'entre 0 i 12 anys.
5. esgarrifa la distància que ens separa del nen que èrem.
només observo,
que ja és molt.
1. la gent pensa:
obre més els ulls,
parpadeja menys,
i el pes de les ninetes se'n va més enrere.
2. una noia negra es menja una xocolatina del seu mateix color,
exactament,
preciós,
deliciós, hauria de dir.
3. ningú s'asseu al costat del vagabund,
el vagabund no ha estat vagabund tota la vida,
era un nen.
4. Tot el metro eren nens i nens
d'entre 0 i 12 anys.
5. esgarrifa la distància que ens separa del nen que èrem.
només observo,
que ja és molt.
dilluns, 21 d’abril del 2008
en ruines...
Hi ha dies que tot sembla poètic, simbòlic i oníric,
o tot el contrari,
no tinc cap problema en canviar d'opinió.
pd: vull una càmera de fotos, per fer fotos al món!
dimecres, 16 d’abril del 2008
16 d'Abril de 2.008
La Sociedad Española de Otorrinología y Patología Cérvico-Facial (SEORL-PCF)
Ha decidit, suposo que conjuntament amb totes les societats de nom tant extrany d'altres paisos, que avui és el DIA MUNDIAL de la VEU!!!!!!!!!
Sí, sí, avui és el DIA MUNDIAL de la VEU, fins i tot tenen un lema per promocionar tal data senyalada: "Deja Oír tu Voz"
Davant aquesta notícia em quedo estupefacta i m'assalten diverses preguntes:
- Per què és avui i no un altre dia el Dia Mundial de la Veu? es que algú important es va quedar mut tal dia com avui? o es que es va fer el primer transplant a laringe oberta de cordes vocals?
- Quina mena d'actes de celebració faran?
- Em regalaran una visita a la Foniatra?
- A més a més de lema tindran pins amb un llacet?
- Qui dissenya els llacets dels pins?
- Hauran fet folletons informatius per donar a conèixer l'intrument tant preciat que es la veu?
- Tindran una mascota en forma de laringe o hauran preferit triar de logo la foto d'unes cordes vocals? Aquí deixo un parell d'imatges que ens il.lustrin el pensament:
Si teniu resposta a alguna de les preguntes que em tenen capficada, si us plau, no dubteu en deixar-me la resposta en un comentari....
Ha decidit, suposo que conjuntament amb totes les societats de nom tant extrany d'altres paisos, que avui és el DIA MUNDIAL de la VEU!!!!!!!!!
Sí, sí, avui és el DIA MUNDIAL de la VEU, fins i tot tenen un lema per promocionar tal data senyalada: "Deja Oír tu Voz"
Davant aquesta notícia em quedo estupefacta i m'assalten diverses preguntes:
- Per què és avui i no un altre dia el Dia Mundial de la Veu? es que algú important es va quedar mut tal dia com avui? o es que es va fer el primer transplant a laringe oberta de cordes vocals?
- Quina mena d'actes de celebració faran?
- Em regalaran una visita a la Foniatra?
- A més a més de lema tindran pins amb un llacet?
- Qui dissenya els llacets dels pins?
- Hauran fet folletons informatius per donar a conèixer l'intrument tant preciat que es la veu?
- Tindran una mascota en forma de laringe o hauran preferit triar de logo la foto d'unes cordes vocals? Aquí deixo un parell d'imatges que ens il.lustrin el pensament:
Si teniu resposta a alguna de les preguntes que em tenen capficada, si us plau, no dubteu en deixar-me la resposta en un comentari....
diumenge, 13 d’abril del 2008
Niano Niano Niaaa
mmmm....
M'he fet adicte a les onomatopeies i els sons que fem per il.lustrar les accions o sensacions.
pufff,
Com és que no parlem només amb sons?
grgggrg,
Les paraules tenen més racons i doblesentits, són fàcils de mal interpretar!
tralala tralalilo,
despullat del símbol que implica la paraula, només ens queda l'expressió sincera
dins un fonema, no?
tracatà,
mua muack marramuack
M'he fet adicte a les onomatopeies i els sons que fem per il.lustrar les accions o sensacions.
pufff,
Com és que no parlem només amb sons?
grgggrg,
Les paraules tenen més racons i doblesentits, són fàcils de mal interpretar!
tralala tralalilo,
despullat del símbol que implica la paraula, només ens queda l'expressió sincera
dins un fonema, no?
tracatà,
mua muack marramuack
dilluns, 18 de febrer del 2008
Cartes al Director. Cartes al Pare.
He estat llegint a sac, a Sacks, Oliver Sacks.
(un llibre que m'ha deixat el meu preciat mestre Conangla)
El llibre fa una reflexió, a través del món dels sords,
de l'aprenentatge del llenguatge i com aquest articula l'evolució del nostre pensament.
Tot plegat igual sona pedant, però és molt interessant... bé, com a mínim a mi m'ho sembla.
amb les pessigolles cerebrals que fa un bon llibre, deambulo,
passejo per la idea d'apendre,
el fet en sí em sembla sorprenent,
(quina extranya màquina viva som que podem ajustar-nos, adaptar-nos i evolucionar...)
i el passeig em porta l'intercanvi de coneixement entre pares, mares, fills...
i el passeig em porta a la Sílvia, que ja ha donat el món a la Lola, la Lola al món,
ha encès la llum, ha donat a llum!
i el passeig em duu als meus pares,
aquesta setmana he (re)conegut al meu pare.
De fet, el conec desde que vaig nèixer,
però tinc la sensació que en aquest viatge l'he vist amb ulls d'adult, no de filla.
Per sort, m'ha agradat el que he vist.
(un llibre que m'ha deixat el meu preciat mestre Conangla)
El llibre fa una reflexió, a través del món dels sords,
de l'aprenentatge del llenguatge i com aquest articula l'evolució del nostre pensament.
Tot plegat igual sona pedant, però és molt interessant... bé, com a mínim a mi m'ho sembla.
amb les pessigolles cerebrals que fa un bon llibre, deambulo,
passejo per la idea d'apendre,
el fet en sí em sembla sorprenent,
(quina extranya màquina viva som que podem ajustar-nos, adaptar-nos i evolucionar...)
i el passeig em porta l'intercanvi de coneixement entre pares, mares, fills...
i el passeig em porta a la Sílvia, que ja ha donat el món a la Lola, la Lola al món,
ha encès la llum, ha donat a llum!
i el passeig em duu als meus pares,
aquesta setmana he (re)conegut al meu pare.
De fet, el conec desde que vaig nèixer,
però tinc la sensació que en aquest viatge l'he vist amb ulls d'adult, no de filla.
Per sort, m'ha agradat el que he vist.
**intentaré no ser tant autobiogràfica en les properes entrades,
menys reflexiva i més creativa,
però es que aquesta és una entrada especial per la única persona que em llegeix i comenta, però es clar,
pare només n'hi ha un**
diumenge, 17 de febrer del 2008
si lent si , si len ci
Em regalen mutisme d'una setmana.
el primer que sento és descans,
la calma del qui està exempt de dir, sense que això pugui anar en contra seva o dels altres.
el segon que sento és un despertar de la percepció,
els sentits es dilaten i el cap està més atent, com més lúcid, gràcies a l'espai que proporciona haver deixat de cercar coses per dir.
el tercer que sento és plaer i agraïment,
els meus sentits tenen ara més espai i la veu que no mor a la boca, ara mor ben endins, en forma de pensaments.
Sense intrussió. Sense ànsia... bé, sense tanta ànsia (és que em sembla que visc la vida com qui menja amb ànsia, sense la serenitat i l'espai per gaudir del tot)
Així que em sento agraïda per aquest regal, que em mostra a mi mateixa d'altra manera, redescobrint-me...
(Fa una mica de vergonya veure que feia temps que no tenia aquest contacte amb mi mateixa i amb el món... però així és... sense més...)
el primer que sento és descans,
la calma del qui està exempt de dir, sense que això pugui anar en contra seva o dels altres.
el segon que sento és un despertar de la percepció,
els sentits es dilaten i el cap està més atent, com més lúcid, gràcies a l'espai que proporciona haver deixat de cercar coses per dir.
el tercer que sento és plaer i agraïment,
els meus sentits tenen ara més espai i la veu que no mor a la boca, ara mor ben endins, en forma de pensaments.
Sense intrussió. Sense ànsia... bé, sense tanta ànsia (és que em sembla que visc la vida com qui menja amb ànsia, sense la serenitat i l'espai per gaudir del tot)
Així que em sento agraïda per aquest regal, que em mostra a mi mateixa d'altra manera, redescobrint-me...
(Fa una mica de vergonya veure que feia temps que no tenia aquest contacte amb mi mateixa i amb el món... però així és... sense més...)
diumenge, 3 de febrer del 2008
RECONÈIXER
[s. XIII; del ll. recognoscere, íd.] | ||
[®conèixer ] v tr 1 1 Veure, adonar-se, que una persona o una cosa és tal o tal persona o cosa ja coneguda d'abans. 2 1 Examinar algú o alguna cosa per assabentar-se de la seva identitat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. 3 1 Admetre una cosa que hom negava, de què hom dubtava. | ||
reconèixer. re conèixer. reco nèixer.
habitar, no evitar
(perdoneu que em miri el melic i em posi autobiogràfica, gràfica, fica)
Tinc una tendència còmode, potser covard, d'allunyar-me
viure a l'epidermis
nedar a la superfície
sortir volant i viure fora de mi mateixa
fer molt soroll per no sentir-me.
fins que els fets mateixos obliguen
i m'he de posar en la meva pell,
he estat lluny i ara em costa reconèixer-me,
sembla absurd haver de ser empàtic amb un mateix.
no cal reconstruir,
ni inventar res,
ni fer una nova disfressa,
només tornar a habitar-me.
dijous, 17 de gener del 2008
pantalla total
"Pantalla Total" és el nom que han posat a la crema de protecció solar que bloqueja completament els efectes del sol sobre la pell.
(Catalina Maria Moll Mas va dir això el 17 de Gener a les 9'45 am)
dilluns, 7 de gener del 2008
TELEVISIÓN LÍQUIDA!!!
Porto molts anys recordant un programa que feien a tve2 a les tantes de la matinada, el programa es deia "Televisión Liquida" i tot i que jo pregunto, mai he trobat a ningú que el recordi... havia fins i tot arribat a pensar que m'havia inventat el record!!!
però no, el meu cervell no anava errat, tal programa existia. Era un programa vanguardista que va fer la Mtv als anys 90 (http://en.wikipedia.org/wiki/Liquid_Television), un collage de curtmetratges d'animació o freakades variades, com "Las Chicas de la Escuela del Arte de la Perdición" (així em deia el meu germà en aquella època!) que és com aquí van traduir: "Art Achool Girls of Doom"
quan encara es feien coses interessants a la televisió, però no perdem l'esperança....
però no, el meu cervell no anava errat, tal programa existia. Era un programa vanguardista que va fer la Mtv als anys 90 (http://en.wikipedia.org/wiki/Liquid_Television), un collage de curtmetratges d'animació o freakades variades, com "Las Chicas de la Escuela del Arte de la Perdición" (així em deia el meu germà en aquella època!) que és com aquí van traduir: "Art Achool Girls of Doom"
quan encara es feien coses interessants a la televisió, però no perdem l'esperança....
... que cansades són les vacances de nadal...
Na Catalina i jo...Gent, per si no ho sabíeu na Cati és lo més gran del món!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)