avui li he demanat:
- Berta, què vas fer ahir?
i ella contesta:
- No me'n recordo, d'ahir ja fa molt temps.
dilluns, 29 d’octubre del 2007
...
Un Món amb Seny o Let's talk about Socks (orange)
He vist una enciclopèdia de llibretes,
amb apèndixs de tots colors,
d’una vida que s’escriu
però no descriu.
Autopistes de pistes
amb trànsit dens però fluid,
sense embussaments.
un camí de sinestèsia.
L’anestèsia entra en joc.
jocs de mans
jocs de Paraules
jocs de fira
(fair play,
fairy play)
diumenge, 28 d’octubre del 2007
dimarts, 23 d’octubre del 2007
JOC D'INFANTS!!!
... Fem el Joc de DESFER...
- Desfem.
- Desfem els nusos d'un embolic.
- Això és: Desembolicar.
- Es desemboliquen els Regals!
- Regal és la Neu...
- i la desfem a les mans!
- Les mans que duen les nostres maletes al viatjar...
- i les desfem en arribar!
- ... A casa, que és un imperi... i el llit n'és el castell!
- Un castell de sorra, el llit també el desfem!
- i ens desfem per a algú...
- com xocolata desfeta...
- Ens desfem!
- i ens Refem!joc per a la LºL ªLº Lª i la SiLviª (a la foto... la LºLª és dins seu...)
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Haikus Moderns....
Tinc al cap petits curtcircuits cerebrals,
com fets de Haikus:
OZAKI Hôsai (1885 - 1926)
com fets de Haikus:
OZAKI Hôsai (1885 - 1926)
ni tosiendo
dejo de estar solo
y el montón de estiércol
forman un solo cuadro.
y clareó mejor
por la ventana
rondándole a la luna,
y no se va.
Kobayashi Issa (1763 - 1827)
El crisantemoy el montón de estiércol
forman un solo cuadro.
Masaoka Shiki (1867 - 1902)
corté una ramay clareó mejor
por la ventana
Kato Gyôdai (1732 - 1792)
Está el murciélagorondándole a la luna,
y no se va.
...la paràlisi cerebral momentania d'avui, me l'ha ofert un HAIKU modern,
ha estat un pèl menys bucòlic (era en la portada de una revista) i deia:
Ideas,
ha estat un pèl menys bucòlic (era en la portada de una revista) i deia:
Ideas,
Consejos,
y trucos.
la paràlisi mental retorna, "Ideas, Consejos y trucos" ?????
ideas??? les idees no les ha de tenir un mateix? si algú te les proporciona, quina classe de idees son????
Consejos??? tothom sap que els consells són totalment inútils!
trucos??? si hi ha trucs, secrets o dreceres per què tot plegat sigui més fàcil i encara no els sé... aleshores si que tinc un curtcircuit!
y trucos.
la paràlisi mental retorna, "Ideas, Consejos y trucos" ?????
ideas??? les idees no les ha de tenir un mateix? si algú te les proporciona, quina classe de idees son????
Consejos??? tothom sap que els consells són totalment inútils!
trucos??? si hi ha trucs, secrets o dreceres per què tot plegat sigui més fàcil i encara no els sé... aleshores si que tinc un curtcircuit!
divendres, 12 d’octubre del 2007
Anuncis Classificats...
Noia Bombolla,
Equilibrista per vocació,
Inestable de naixement,
busca Jove Madur,
amb pessigolles a les escletxes
i inundacions assequibles,
per relació a estable.
per contactar:
fer senyals de fum (abstenir-se dies de boira)
Equilibrista per vocació,
Inestable de naixement,
busca Jove Madur,
amb pessigolles a les escletxes
i inundacions assequibles,
per relació a estable.
per contactar:
fer senyals de fum (abstenir-se dies de boira)
dijous, 11 d’octubre del 2007
...amb la veu tocant al peu...
Últimament tinc la veu malaltona, lesionada, atrofiada, ferida... digues-li com vulguis.
Tots els metges que visito em diuen que aquesta dolència que tenc és per alguna cosa que no he expressat, que no he dit, que no he tret...
i jo em passo les estones, en silenci, cercant allò que em queda dins per dir.
Però la realitat és una altra,
no trobo el fantasma de la meva expressivitat fallida,
però visc l'enyor del "dir",
me n'adono del preuat regal que és poder expressar-se....
Una i altra vegada intento dur vida normal.... però la veu trontolla.
I sense poder expressar-me no sóc jo mateixa,
ni tan sols la meitat de jo,
tan sols sóc, estic, (estat de mi mateixa que he d'apendre a viure... per altra banda)
però sense poder comunicar, interactuar, intercanviar...
m'ofego, no visc, ni tan sols sé ser (extranya paradoxa).
així que aquí estic, expressant amb els dits, per a mi mateixa, el que la veu no em permet...
deixant al silenci binari d'aquest espai sense mides la meva angoixa.
... Perdoneu, això no pretenia ser un comentari fosc...
tant sols una reflexió sobre la comunicació...
però m'ha quedat així...
(regalo flors pels qui no vulguin idees tristes... envieu un email i les rebreu en paper bombolla)
Tots els metges que visito em diuen que aquesta dolència que tenc és per alguna cosa que no he expressat, que no he dit, que no he tret...
i jo em passo les estones, en silenci, cercant allò que em queda dins per dir.
Però la realitat és una altra,
no trobo el fantasma de la meva expressivitat fallida,
però visc l'enyor del "dir",
me n'adono del preuat regal que és poder expressar-se....
Una i altra vegada intento dur vida normal.... però la veu trontolla.
I sense poder expressar-me no sóc jo mateixa,
ni tan sols la meitat de jo,
tan sols sóc, estic, (estat de mi mateixa que he d'apendre a viure... per altra banda)
però sense poder comunicar, interactuar, intercanviar...
m'ofego, no visc, ni tan sols sé ser (extranya paradoxa).
així que aquí estic, expressant amb els dits, per a mi mateixa, el que la veu no em permet...
deixant al silenci binari d'aquest espai sense mides la meva angoixa.
... Perdoneu, això no pretenia ser un comentari fosc...
tant sols una reflexió sobre la comunicació...
però m'ha quedat així...
(regalo flors pels qui no vulguin idees tristes... envieu un email i les rebreu en paper bombolla)
dimecres, 10 d’octubre del 2007
tonteries de matí...
ràpid, he de marxar, però m'he aixecat amb un somriure provocat per una idea "chorra chorrica"
i si inventem una nova forma d'art?
aquest nou art es diria : LI.ARTE
LI.ARTE és una forma d'expressió on no existeix el personatge d'artista, o més ben dit, tots som artistes. Sense fronteres entre públic i creador.
I no em refereixo a que l'artista arrossega a l'escenarí a algú del públic.
No. No hi ha escenari, no hi ha protagonista, tot és una espècie de dansa improvisada, on els intèrprets-creadors-públic, generen el seu moviment.
No hi ha molta diferència entre LI.ARTE i la VIDA mateixa, no?
... hi pensaré una estona més,
... observaré quin paper faig en aquest espectacle de LI.ARTE que m'ha tocat viure.
i si inventem una nova forma d'art?
aquest nou art es diria : LI.ARTE
LI.ARTE és una forma d'expressió on no existeix el personatge d'artista, o més ben dit, tots som artistes. Sense fronteres entre públic i creador.
I no em refereixo a que l'artista arrossega a l'escenarí a algú del públic.
No. No hi ha escenari, no hi ha protagonista, tot és una espècie de dansa improvisada, on els intèrprets-creadors-públic, generen el seu moviment.
No hi ha molta diferència entre LI.ARTE i la VIDA mateixa, no?
... hi pensaré una estona més,
... observaré quin paper faig en aquest espectacle de LI.ARTE que m'ha tocat viure.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
fractals als somnis...
Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fregmentada i irregular, tot i variant l'escala d'observació
és curiós, en el meu somni algú em parlava dels Fractals...
imatges que es conten a elles mateixes dins elles mateixes,
com quan veus el teu ull dins l'ull,
o veus una tele a la tele que alhora hi té una tele...
tan és com d'aprop o lluny les miris, sempre son iguals,
són imatges infinite però essencials.
... quins somnis més extranys que tinc... serà per això que m'aixeco cansada?
diumenge, 7 d’octubre del 2007
la peregrinació dels Maori...
Els Maori,
primers habitants de Nova Zelanda,
tenen una curiosa tradició,
fan una peregrinació caminant enrere.
Ho fan per recordar que la vida mateixa és una peregrinació enrere.
on s'avança camí,
però no veus on vas,
només veus d'on vens.
dissabte, 6 d’octubre del 2007
... la història interminable...
sóm animalons de costums
(amb fums)
de patrons,
(en pantalons)
de rutines
(en ruines)
(amb fums)
de patrons,
(en pantalons)
de rutines
(en ruines)
i deia la poeta:
" ... Fixem-nos a l’hàbit,
als camins de pols,
perquè hi passejarem unes quantes vegades. ..."N.M.V. (2005)
dijous, 4 d’octubre del 2007
s'encongeixen les finestres... o també: las ventanas menguantes
3.10.2007:
M'aixeco.
Amb el cos petrificat sento la mirada ensorrada ben al fons del crani.
Com si les finestres fòssin més petites i el món molt més extrany i absurd que de costum.
M'encongeixo dins el meu cos, com els cargols dins la closca.
És por, com d'infant, que apreta ulls, punys i espatlles per desaparèixer.
vull saber per què avui tinc aquesta paràlisi... penso... trobo molts motius...
una lessió que no em deixa cantar ni parlar,
feina excessiva, que ofega,
el cor trencat, com no voldria admetre,
una vida que no sento meva,
la por a la por,
que electrocuta les entranyes,
i jo vull relliscar per sota la porta.
4.10.2007:
M'aixeco.
encara ressona la sensació d'ahir.
però estic més viva, més enfora, més a flor de pell.
què ha canviat d'ahir a avui?
res.
Ara me n'adono que aquesta sensació em visita els dies 3 de cada més. Puntual.
desde fa 2 anys i 10 mesos... no sé si es passa...
M'aixeco.
Amb el cos petrificat sento la mirada ensorrada ben al fons del crani.
Com si les finestres fòssin més petites i el món molt més extrany i absurd que de costum.
M'encongeixo dins el meu cos, com els cargols dins la closca.
És por, com d'infant, que apreta ulls, punys i espatlles per desaparèixer.
vull saber per què avui tinc aquesta paràlisi... penso... trobo molts motius...
una lessió que no em deixa cantar ni parlar,
feina excessiva, que ofega,
el cor trencat, com no voldria admetre,
una vida que no sento meva,
la por a la por,
que electrocuta les entranyes,
i jo vull relliscar per sota la porta.
4.10.2007:
M'aixeco.
encara ressona la sensació d'ahir.
però estic més viva, més enfora, més a flor de pell.
què ha canviat d'ahir a avui?
res.
Ara me n'adono que aquesta sensació em visita els dies 3 de cada més. Puntual.
desde fa 2 anys i 10 mesos... no sé si es passa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)