però al final m'ha pogut l'exihibicionisme....
i la necessitat d'explicar-me a mi mateixa,
potser la necessitat de llegir-me a mi mateixa.
o la necessitat de parlar,
sense l'obligació que t'escoltin,
o la possibilitat de què t'escoltin.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bon lloc. Jo vaig ensopegar amb el seu bloc i volia dir que realment he gaudit de la navegació del teu bloc. Després de tot vaig a estar subscriure al seu feed RSS i espero que escriure de nou aviat!
Publica un comentari a l'entrada