jo i les màquines...

Estic de dol, el meu ordenador m'ha dit adéu.
Ja va fer un intent de deixar-me fa dues setmanes, però avui ha decidit renunciar a la seva feina diària:
...preparar classes (moltes, moltes, i vull dir, moltes), escriure moltíssims emails, navegar per pàgines que recorro cada dia, fer llistats de coses que he de fer i mai faig, calcular el meu sou (altre vegada), revisar la meva vida virtual en el myspace, revisar les 4 adreçes d'email que tinc, una visita al youtube per veure l'ultim videoclip de Imogen heap o similar, parlar pel messenger amb l'Arecio, que fa de psicòleg online, tornar a mirar el correu i el myspace, fer una cançoneta si la musa fa pessigolles...
Tot això és el que la meva maquineta es nega a fer avui, i a mi em fa gràcia (o pena) veure la dependència que en tinc. Part de la meva vida laboral i social estan tancades dins d'aquesta petita maquineta platejada, fins i tot diria que guardem allà part de la nostres múltiples persones: el jo seriós que treballa, el jo inspirat que imagina i sent, el jo seductor que aprofita l'invisibilitat per ser ser atrevit, ara estic mancada de trocets de mi... suposo que no és una reflexió novedosa, és simplement sincera, la sinceritat ha perdut terreny a l'originalitat.

Fin del moment confessiona a la màquina (veieu el que deia)