Primer.
Volia escriure sobre el meu sopar ahir, amb tres mares i tres filles unides pel fet que les tres mares van dur a la mateixa escola a les tres filles. Una de les filles era jo. El sopar semblava tret d'un llibre de la Lucia Etxebarria: sis dones, dues generacions, totes diferents, però tan iguals alhora, demostrant en cada paraula que cadascú vivim en un mini gehtto, mental, social i fins i tot emocional. Cadascuna en el seu minimón, incapaç d'imaginar el minimón de la del costat...
Segon.
Volia escriure sobre el dia preciós que fa avui. El sol ja no pica, la llum és menys llum i a més a més els núvols prims, que no poden tapar del tot al sol, deixen passar una llum extranya, fa que sembli un dia apocalíptic, de peli de fi del món. Preciós.
Tercer.
A les meves xorrades mentals les ha fulminat un documental que m'ha enviat l'Elvira, una amiga de fa temps que fa poc he retrobat (gràcies al Heliogàbal, como no...) i sembla que he fet una gran retrobada!!
deixo el link d'aquest documental: La Isla de las Flores
que va fer un estudiant de cinema de Cuba als anys 80, es veu que el passen a les escoles del Brasil!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada