Cartes al Director. Cartes al Pare.

He estat llegint a sac, a Sacks, Oliver Sacks.
(un llibre que m'ha deixat el meu preciat mestre Conangla)
El llibre fa una reflexió, a través del món dels sords,
de l'aprenentatge del llenguatge i com aquest articula l'evolució del nostre pensament.
Tot plegat igual sona pedant, però és molt interessant... bé, com a mínim a mi m'ho sembla.

amb les pessigolles cerebrals que fa un bon llibre, deambulo,
passejo per la idea d'apendre,
el fet en sí em sembla sorprenent,
(quina extranya màquina viva som que podem ajustar-nos, adaptar-nos i evolucionar...)
i el passeig em porta l'intercanvi de coneixement entre pares, mares, fills...
i el passeig em porta a la Sílvia, que ja ha donat el món a la Lola, la Lola al món,
ha encès la llum, ha donat a llum!
i el passeig em duu als meus pares,
aquesta setmana he (re)conegut al meu pare.
De fet, el conec desde que vaig nèixer,
però tinc la sensació que en aquest viatge l'he vist amb ulls d'adult, no de filla.
Per sort, m'ha agradat el que he vist.

**intentaré no ser tant autobiogràfica en les properes entrades,
menys reflexiva i més creativa,
però es que aquesta és una entrada especial per la única persona que em llegeix i comenta, però es clar,
pare només n'hi ha un**