Em regalen mutisme d'una setmana.
el primer que sento és descans,
la calma del qui està exempt de dir, sense que això pugui anar en contra seva o dels altres.
el segon que sento és un despertar de la percepció,
els sentits es dilaten i el cap està més atent, com més lúcid, gràcies a l'espai que proporciona haver deixat de cercar coses per dir.
el tercer que sento és plaer i agraïment,
els meus sentits tenen ara més espai i la veu que no mor a la boca, ara mor ben endins, en forma de pensaments.
Sense intrussió. Sense ànsia... bé, sense tanta ànsia (és que em sembla que visc la vida com qui menja amb ànsia, sense la serenitat i l'espai per gaudir del tot)
Així que em sento agraïda per aquest regal, que em mostra a mi mateixa d'altra manera, redescobrint-me...
(Fa una mica de vergonya veure que feia temps que no tenia aquest contacte amb mi mateixa i amb el món... però així és... sense més...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
C'est si lent ce silence (pronunciat se si lan se silans): es tant lent aquest silenci
Publica un comentari a l'entrada